HA FALTAT EL NOSTRE COMPANY VICENT BAGGETTO I TORRES

Vicent Baggetto i Torres ha mort avui als 64 anys. No és una edat per morir i menys encara quan s’està en plena activitat, en plena vitalitat, física i intel·lectual. La biografia de Vicent no ha sigut massa llarga, però ha sigut molt intensa: amant de la vida, apassionat de l’amistat, entusiasta de la paraula. Amb un cigarret Rothmans en la mà i una copa a prop la seua molt documentada paraula era un torrent incessant, ferm, però respectuós, amable i una mica irònic. En públic era un magnífic orador, brillant i concís, tenia una gran capacitat per a transmetre les seues idees amb un to, fins i tot, literari.

Vicent ha sigut indiscutiblement un referent per l’educació pública en els últims trenta anys. Catedràtic de Filosofia, va dedicar anys i esforços per investigar i per a difondre noves metodologies, en el grup Embolic, des de la Societat de Filosofia del País Valencià, o com assessor en les Proves d’Accés a la Universitat.

Com a gestor de l’educació, Vicent ha sigut per a molts “el” director de l’IES “Joan Fuster” de Sueca. Des de la seua militància política i educativa va aportar el seu destacat gra de sorra, primer a la denominada Assemblea de directors i més tard com a peça fonamental en la creació de l’Associació de Directors/es d’IES, de la que ha sigut president executiu i honorari fins ara. Vicepresident de la Federación de Asociaciones de Directivos de Centros Educativos Públicos va arribar a comparèixer davant la Comissió del Congrés dels Diputats en el debat previ al Projecte de Llei de Qualitat de l’Educació.

En els últims anys, una vegada ja jubilat, es va incorporar com a vicepresident al Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, on continuava treballant molt activament, de manera desinteressada, a favor de l’educació. La mort justament l’ha trobat quan es disposava a participar en un acte en representació d’aquesta institució.

Els directors i directores dels IES valencians ens hem quedat orfes. Hem perdut un gran company i un dirigent lúcid. La comunitat educativa li deu moltes coses. Descansa en pau, amic Vicent. No t’oblidarem.

Back to top